Sac de Records

Records i memòries que cal transmetre a la següent generació.


1 comentari

Pel fred, xocolata calenta (i apte per celíacs)

USA Flag Spain Flag German Flag
Granja Viader

Xocolata desfeta

Amb la baixada de temperatures ve de gust una xocolata calenta i ens hem apropat a la Granja Viader (Carrer d’en Xuclà, 6) al costat de la Rambla.

Entre altres avantatges està que disposa de pastes aptes per celíacs (a banda de canviador per bebès).

Un bon lloc per anar en un dia de fred.

Anuncis


Deixa un comentari

“Els ulls se’t fan petits…”

La edat de plena innocència.

Les personetes creatives

Hi ha coses que, de vegades, em sorprenen. El Martí i el Nil tenen cançó d’anar dormir des de ben petits.

El Martí té el Bona nit d’Els Pets. Una cançó preciosa. Molt dolça. Molt suau. Per anar a dormir.

El Nil, té la cançó Pol Petit de N’Gai n’Gai. És l’única cançó que els conec, però també la trobo preciosa…

“Ei, Pol Petit!

agafa la guitarra cada nit,

surt al carrer

i canta una cançó.

Canta ben fort

i digues la veritat

sense cap por.”

Molt bonica. Reivindicativa i bonica. A casa fem una trampa, i de ben petit li hem dit Nil Petit. De totes maneres ara ja sap que la cançó diu Pol Petit, però nosaltres seguim cantant “Ei, Nil Petit…”

Moltes nits els posem les cançons, i un dia, de cop, el Nil diu: “No, la dels ulls petits no, que em fa por.” Nosaltres no…

View original post 149 more words


Deixa un comentari

Zygmunt Bauman – Modernitat líquida

USA Flag Spain Flag German Flag

Zygmunt Bauman

Zygmunt Bauman

Zygmunt Bauman es un autor que ha parlat de la situació social actual i les contradiccions i angustia que la major part de la societat esta patint.

Així que, sobretot per a mi, mantinc aquest resum per a poder-ho consultar quan calgui.

Conceptes

3- Espai / temps

Basant-se en la publicitat de una nova urbanització que promet “seguretat” i “comunitat” reflexiona sobre la promesa, i comercialització, de seguretat davant l “estrany” de fora de la comunitat enlloc de la inclusió i socialització en espais públics.

Ciutats i civilització

Una ciutat, gran, per definició permet conèixer a desconeguts.
Desconeguts q no tenen història comuna prèvia i molt probablement no la tinguin després.
La interacció requereix de una habilitat “civilitat” que permeti interactuar als desconeguts, una màscara q aïlli mútuament i no faci carregar al altre amb els problemes propis.
Aquesta “màscara” no es una negació de la pròpia personalitat, sinó una eina de compromís amb la ciutat per tal de permetre i facilitar la interacció.
A canvi la ciutat ofereix l’espai públic per a facilitar aquesta interacció.
Però que passa a moltes ciutats avui dia?
Doncs que ofereixen un espai públic orientat a la desconnexió. O bé places dures, sense seients, ombres ni aixopluc, o bé grans centres comercials…. Per a consumir, no per a interaccionar amb desconeguts.
Els centres comercials, que no permeten entrada a rodamons, violents, etc…. És converteix en un lloc asèptic, on tothom va a consumir i poden divergir lleument, entre aquest i aquell restaurant, comerç o botiga però en res substancial. És un lloc per a iguals, segregat per poder adquisitiu,    i fora de les ciutats.

Però també hi han “no-espai”, aquella part  dels mapes carents de significat o que només són llocs de trànsit on no interaccionarem de cap de les maneres, zones “perilloses”, com a mínim per desconegudes. Per exemple, tots aquells carrers fora dels circuits turístics, o allunyats dels centres comercials. De fet no s’acostumen a senyalitzar ni indicar clarament, però sobretot s’exclouen dels mapes mentals de la gent.
Aquesta exclusió retroalimenta la por al desconegut i a la creació de comunitats aïllades, i a la dificultat per cercar un bé comú, molt més ampli

Nacionalisme – Patriotisme

A partir d’un anàlisi de la semàntica, i les minses diferències entre les 2 paraules (que jo invertiria) descriu uns trets comuns i la variabilitat major, menor o fins i tot nul.la, respecte a termes com:
tolerància al estrany
Assimilació o expulsió
Aïllament o expansió – agressió

La cohesió o unió del grup es pot fer de 2 maneres:

  • Patriotisme: Remarcant les diferències, fins a fer-les significatives.
  • República: Contrastant diferències, negociar, concessions i unió. òbviament comporta un esforç molt superior, però afegeix elements al grup.

Bauman planteja q aquest model republicà es l’únic adient al món líquid actual, i q de fet cal una forta de voluntat per a ser diferent en un món que tendeix a la uniformitat. La agrupació és utilitzada pels més pobres com a defensa davant la complexitat q no poden gestionar, mentre que els més rics poden desplaçar-se a qualsevol indret diferent sense obstacle.
Malgrat això la modernitat líquida fa que tendim inexorablement cap a guetos, de rics i pobres, on tot sigui homogeni, de la mateixa manera que és més atractiu quedar-se a una illa q sortir a navegar en un mar mogut.
Aquest aïllament s’expandeix fins a ser personal, l’única relació permanent es amb un mateix, tota la resta, amics, relacions, treball, pot canviar d’un dia per l’altre.
D’altre banda, l’Estat ha deixat de ser referent, en molts casos voluntàriament  o per voluntat dels seus dirigents diria jo, per passar a ser simplement un ent més, com les companyies privades. Aquestes han agafat tal poder que poden imposar el seu model als estats i coaccionar-los amb fugides de empreses i capitals fins a enfonsar la seva economia totalment i amb la intervenció militar si això no és suficient.

Modernitat i Sedentarisme

Des de la prehistòria fins a finals del XX, la dominació es feia per mitjà de la ocupació física del territori. El nòmada és eliminat pel sedentari, que  el considera un bàrbar primitiu i salvatge. Amb Modernitat Líquida ja no cal. La ocupació només comporta feina de gestió i responsabilitats. Qui domina és la velocitat i l’adaptació. Destruir i marxar. És passa a una guerra de desgast mentre les potències s’ho maneguen des de fora sense intervenir directament sobre el terreny, que es deixa a les “forces locals”.
Les potències tenen abast global i no es senten amb la necessitat de seguir cap norma local, considerada de àmbit inferior.

Aquesta violència té el doble objectiu de crear fronteres i cohesionar el element intern, amenaçant qualsevol sortida. Si l’element fundacional, que sempre ha de ser de sang: una batalla, un heroi, un màrtir, no existeix, llavors cal crear-lo o repetir-ho en el seu nom.
L’enemic exterior mai ha de desaparèixer i s’ha de convertir en una amenaça latent que permeti la justificació de mesures de cohesió.
Als casos extrems on el ritus iniciàtic es la mort i fins i tot el genocidi, els agents intenten per tots els mitjans que els assassinats tinguin testimonis que es veuen forçats a participar o ser exterminats. Això provoca que la comunitat es vegi forçada a mantenir-se o afrontar un càstig extern. La violència institucional o estatal, per contra, busca passar desapercebuda. L’altre característica significativa és que aquestes comunitats requereixen d’un enemic extern i aquest darrere de la barbàrie observada tendeix a respondre de igual manera, al final la comunitat expansiva sempre té disponible l’enemic exterior.

Amb aquestes comunitats es produeixen dues paradoxes, una elit nòmada i rica venç a la resistència sedentària i és recolzada per les pròpies poblacions sedentàries que veuen en aquesta globalització un equilibri a la incongruència de expulsar a immigrants, pobres o diferents de les seves comunitats.

Per últim, aquestes societats expansives i líquides encaixen molt bé en el model de “espectacle” on s’ofereix una causa comú temporal i impactant que deixin fora altres problemes i evitar aixi establir altres vincles duradors que trenquin l’aïllament.

Sociologia

El paper de la sociologia també ha canviat, de preocupar-se per la obediència, la rebel·lió i adaptació social, a passat a parlar de promoció de la llibertat, la consciència i la responsabilitat individual i preparar-nos per la elecció entre responsabilitat pròpia o refugi per no assumir-la.
L’anhel del refugi ha substituït la rebel·lió, al desaparèixer “l’enemic” a qui deposar, i mancats d’espai a la política tradicional, es busca en grups socials.
Les institucions són fetes per la societat i quan deixen de ser qüestionades, comença un procés de degradació, de la mateixa manera que quan davant la societat es pren la actitud de que no hi ha alternativa (NHA) deixa de haver col·laboració


Deixa un comentari

Quin aire respiro?

USA Flag Spain Flag German Flag

Barcelona image

Barcelona

from PixaBay (lechevalierivre)

Qualitat del aire que respirem

Una de les coses que més afecta a la salut es la qualitat del menjar… i del aire que respirem.
La contaminació ambiental està relacionada amb problemes d’asma, respiratoris, al·lèrgics, etc… així que he buscat diversos mapes de contaminació que les administracions publiquen periòdicament.

Hi han diversos, donen informacions complementaries:

 


1 comentari

Descarregar vídeos per a nens (Super3 – TV3)

USA Flag Spain Flag German Flag

Vídeos TV3 – Super3

El canal Super3 es una plataforma fantàstica pels nens, ja que la majoria de dibuixos no contenen violència i a més els pots veure a la tablet.

Però… es poden descarregar per veure’ls sense Internet?

Doncs sembla ser que es poden descarregar el vídeos, si ets una mica manetes de la informàtica.

Veiem-ho pas a pas:

Descripció Exemple
Suposem que  hi ha un vídeo del Gat amb botes a la següent adreça:

La part important es el codi final

Còpia aquesta adreça i afegeix el codi al final:

Et generarà un codi XML semblant al de la imatge.

Click per ampliar

Busca un apartat semblant al següent on tindràs el nom, i adreça, real del vídeo:

Copia l’adreça i ja pots descarregar el vídeo (per exemple amb VLC) !!!

VLC - Descarregar fitxer

Click per ampliar

 

 

 

Foto Pastilles


1 comentari

Les companyies farmaceútiques més grans a Espanya

USA Flag Spain Flag German Flag
Foto Pastilles

Quines son les farmacèutiques més grans?

Aquesta pregunta té difícil resposta, en funció dels paràmetres que es vulguin tenir en compte, i d’això, en saben molt els economistes i els departaments de comunicació de les empreses.

A falta d’altres paràmetres comparatius, he agafat aquest llistat disponible a ElEconomista.es per a tenir, almenys una petita referència, sense entrar en debats sobre com obtenen els beneficis i si es o no de manera lícita.

Per altres comparatives també es poden consultar:

 

Posició Facturació (€) Sede
1 NOVARTIS FARMACEUTICA SA 919009587 Barcelona
2 ASTRAZENECA FARMACEUTICA SPAIN SA 379500940 Madrid
3 FERRER INTERNACIONAL SA 374572065 Barcelona
4 LABORATORIOS CINFA SA 370874625 Navarra
5 TEVA PHARMA SL 370107073 Madrid
6 LABORATORIOS DEL DR ESTEVE SA 324493443 Barcelona
7 MERCK SL 289783299 Madrid
8 B BRAUN MEDICAL SA 247247918 Barcelona
9 LABORATORIOS INDAS SAU 210606000 Madrid
10 LABORATORIOS FARMACEUTICOS ROVI SA 200547000 Madrid
11 LABORATORIOS MENARINI SA 194161609 Barcelona
12 ESTEVE QUIMICA SA 189509496 Barcelona
13 LABORATORIOS NORMON SA 184716000 Madrid
14 MERCK SHARP & DOHME ANIMAL HEALTH SL. 180045000 Salamanca
15 LABORATORIOS HIPRA SA 162402000 Gerona
16 FAES FARMA, SA 146754000 Bizkaia
17 FRESENIUS KABI ESPAÑA SA 127706613 Barcelona
18 PIERRE FABRE IBERICA SA 126524000 Barcelona
19 LACER SA 121602906 Barcelona
20 PHARMA MAR SA 112508000 Madrid
21 FRESENIUS MEDICAL CARE ESPAÑA SA 97913987 Madrid
22 ONTEX PENINSULAR SA 95891761 Segovia
23 LABORATORIOS SERVIER SL 87543890 Madrid
24 LABORATORIOS ALTER SA 84958851 Madrid
25 LABORATORIO ALDO UNION, S.L. 76841728 Barcelona
26 DIAGNOSTIC GRIFOLS SA 74703038 Barcelona
27 INDUSTRIAL FARMACEUTICA CANTABRIA, SA 72798000 Cantabria
28 ZOETIS MANUFACTURING & RESEARCH SPAIN, SL 71494460 Gerona
29 OTSUKA PHARMACEUTICAL SA 70892776 Barcelona
30 QUALICAPS EUROPE SA 70768092 Madrid
31 SYNTHON HISPANIA SL 64449413 Barcelona
32 LABORATORIOS LETI SLU 64203213 Madrid
33 J URIACH Y COMPAÑIA SA 62005000 Barcelona
34 GLAXO WELLCOME S.A.U 60682877 Burgos
35 FAMAR HEALTH CARE SERVICES MADRID SA 58975639 Madrid
36 DENTAID SL 57146365 Barcelona
37 LABORATORIOS GRIFOLS SA 53998279 Barcelona
38 LABORATORIOS LESVI SL 46997446 Barcelona
39 INDUSTRIAL VETERINARIA SA 44846714 Barcelona
40 LABORATORIOS SALVAT SA 43919558 Barcelona
41 LABORATORIOS ERN SA 41647849 Barcelona
42 LABORATORIOS VIÑAS SA 40029433 Barcelona
43 INDUSTRIA QUIMICA Y FARMACEUTICA VIR SA. 38725118 Madrid
44 LABORATORIOS SYVA SA 37595484 Madrid
45 INDUSTRIAS FARMACEUTICAS ALMIRALL SA 36992000 Barcelona
46 TEDEC-MEIJI FARMA, SA 36984055 Madrid
47 SMITHKLINE BEECHAM SA 35172578 Madrid
48 IBA MOLECULAR SPAIN SA corporativa Madrid
49 QUALIGEN SL corporativa Barcelona
50 LABORATORIOS MEDICAMENTOS INTERNACIONALES SA corporativa Madrid
51 ALFASIGMA ESPAÑA SL. grande Barcelona
52 GUIDOTTI FARMA SL grande Barcelona
53 URQUIMA SA grande Barcelona
54 FARMALIDER SA grande Madrid
55 LABORATORIOS ALCALA FARMA SL grande Madrid
56 LABORATORIOS KARIZOO SA grande Barcelona
57 BIEFFE MEDITAL SA 23553000 Huesca
58 ITF MEDILAB FARMA SA. grande Madrid
59 KOROTT SL grande Alicante
60 JUSTESA IMAGEN S.A.U. grande Madrid
61 FARMASIERRA MANUFACTURING SL grande Madrid
62 ROXALL MEDICINA ESPAÑA SOCIEDAD ANONIMA. grande Bizkaia
63 LABORATORIOS COSMORAL SOCIEDAD LIMITADA. grande Alicante
64 MEVET SA grande Lérida
65 LABORATORIOS MAYMO SA grande Barcelona
66 GP PHARM SA grande Barcelona
67 INMUNOTEK SL grande Madrid
68 CENAVISA SOCIEDAD LIMITADA grande Tarragona
69 CYNDEA PHARMA SL 14854340 Soria
70 LABIANA PHARMACEUTICALS SL grande Barcelona
71 FARMABAN SA grande Barcelona
72 SAG MANUFACTURING SL grande Madrid
73 LABORATORIO FARMACEUTICO ORRAVAN SL grande Barcelona
74 MCNEIL IBERICA SL grande Madrid
75 LABORATORIOS OVEJERO, SA 11374290 León
76 SEID SA grande Barcelona
77 ESPECIALIDADES FARMACEUTICAS CENTRUM SA grande Alicante
78 HAUSMANN SA grande Barcelona
79 LABORATORIO ESTEDI SL grande Barcelona
80 LABORATORIOS ANUR SL 8511466 Ciudad Real
81 TARBIS FARMA SL grande Barcelona
82 CERTEST BIOTEC SL grande Zaragoza
83 LABORATORIOS FRANCISCO DURBAN, SA grande Almería
84 JALSOSA SL grande Granada
85 NIPRO RENAL SOLUTIONS SPAIN SRL. grande Lérida
86 LABORATORIOS FARMACEUTICOS VALOMED SA grande Madrid
87 LABORATORIOS LLORENS SL grande Barcelona
88 VECTEM SA grande Barcelona
89 ABAMED PHARMA SL grande Barcelona
90 GASPUNT SA grande Lérida
91 LABORATORIOS E INDUSTRIAS IVEN, SA grande Madrid
92 LABORATORIOS FARMACEUTICOS LOGOGEN SA grande Madrid
93 LABORATORIOS FARMONI SA grande Barcelona
94 LABORATORIOS Q PHARMA SL grande Alicante
95 BARNATRON S.A. grande Barcelona
96 LABORATORIO ARAGO SL grande Barcelona
97 IDIFARMA DESARROLLO FARMACEUTICO SL grande Navarra
98 TOMCATO SAU grande Murcia
99 LABORATORIO DE APLICACIONES FARMACODINAMICAS SA grande Barcelona
100 POLICHEM SL grande Tarragona


1 comentari

El procés de dol

USA Flag Spain Flag German Flag
PixaBay (isakarakus)

“El dolor amagat, igual que un forn tancat, crema el cor fins que esdevé cendra”
SHAKESPEARE

Procés de dol davant la mort.

La mort d’un avi, un pare, un germà o un amic és un tràngol pel qual es pot passar durant la infantesa. No hem d’ocultar la realitat als nens ni protegir-los de la mort, però sí ajudar-los en el procés de dol.

El model de Kübler-Ross, comunament conegut com les cinc etapes del dol, va ser presentat per primera vegada el 1969.
Kübler-Ross originalment va aplicar aquestes etapes a les persones que patien malalties terminals, i després a qualsevol pèrdua catastròfica (ocupació, ingressos, llibertat). Això pot incloure esdeveniments significatius de la vida tals com poden ser la mort d’un ésser estimat, el final d’una relació o divorci, un diagnòstic d’infertilitat, etc.

La mort, per a un nen, significa quelcom més que la pèrdua de la presència física d’una persona.

Alhora, el nen pateix d’altres pèrdues secundàries:

  • Pèrdua (i canvi) de la identitat o la personalitat. Pot canviar, a més, el rol que manté en la família.
  • Pèrdua (i canvi) de la seguretat en si mateix, tant a nivell emocional com físic.
  • Pèrdua (i canvi) del significat d’algunes qüestions que s’havia plantejat. El nen pot reestructurar i revaluar les metes i els somnis de la seva vida.

 

FASES Exemple Situació emocional Comentari
Negació «Em sento bé, això no em pot estar passant, a mi no!» Xoc emocional, aïllament és una defensa temporal per a l’individu
Ira «Per què a mi? No és just!»,

«Com em pot estar passant això a mi?»

Ràbia, hostilitat, agressivitat, confusió És difícil de ser tranquil·litzada degut als seus sentiments d’ira i enveja.
Qualsevol individu que simbolitza vida o energia és susceptible a ser objecte de ressentiment i enveja
Negociació «Déu meu, deixa’m viure almenys per veure els meus fills grans»,

«Faré qualsevol cosa per un parell d’anys més»

Canvis tempo, culpabilitat involucra l’esperança que l’individu pot d’alguna manera posposar o retardar la mort
Depressió «Estic tan trist, per què fer alguna cosa?»,

«Moriré, quin sentit té?»,

«Trobo a faltar als meus éssers estimats, ¿per què seguir?»

tristesa, apatia, desesperança la persona que està morint comença a entendre la seguretat de la mort. A causa d’això, l’individu pot tornar-se silenciós, rebutjar visites i passar molt de temps plorant i lamentant-se.
Aquest procés permet a la persona moribunda desconnectar de tot sentiment d’amor i afecte
No és recomanable intentar alegrar a una persona que està en aquesta etapa. És un moment important que ha de ser processat.
Acceptació «Això ha de passar, no hi ha solució, no puc lluitar contra la realitat, hauria preparar-me per això» resignació Generalment, la persona en aquesta etapa vol ser deixada sola.
A més, els sentiments i el dolor físic poden desaparèixer.
Aquesta etapa també ha estat descrita com la fi de la lluita contra la mort.

 

Enllaços relacionats: