Sac de Records

Records i memòries que cal transmetre a la següent generació.


Deixa un comentari

YO TRABAJÉ UNA VEZ EN UNA TIENDA “TIGER”…

I així es com, poc a poc, els “homes grissos” (en aquest cas a Tiger) maten les coses ben fetes i la il·lusió.

Un papá como Darth Vader...

Yo trabajé una vez en una tienda Tiger. Para ser exactos  la tienda Portaferrissa de Barcelona. Una tienda molona y repleta de guiris. Hacía 26 horas, entraba a las 16.30, bajaba el portal del Ángel meditando en mis cosas y en como iría el día, hacía parada en el Pan’s, me tomaba un café con leche y entonces entraba a la tienda saludando a todo el mundo a ritmo del exquisito ritmo musical, con ganas de aprender, con ganas de seguir adelante.

Yo trabajé una vez en una tienda Tiger y no tengo ninguna queja de compañeros y encargados, todo lo contrario. Me trataron todos muy bien, resolviendo dudas y con una sonrisa en la cara. Me hubiese encantado estar allí más tiempo con ellos, hacer bromas con el “walkie” como hacían ellos y yo no hacía por ser “el nuevo”, aprender más de la tienda, de los…

View original post 1.234 more words


Deixa un comentari

A Sanitas no li agrada la multiculturalitat.

Llegeixo, sorprès, a diversos llocs que Sanitas denega l’ingrés urgent d’un malalt només perquè l’informe estava redactat en català.

Aquesta increïble notícia te dues vessants a estudiar:

  • La primera es la incapacitat de una empresa, al segle XXI, per atendre en diversos idiomes.
  • La segona es, més habitual malauradament, que a Catalunya no se t’ aten si parles en català.

Em centraré en la primera vessant. La segona, espero, ja serà tractada ampliament per altres sites.

Una empresa que tingui vocació de romandre per molt temps, un cop arribat al segle XXI, ha de adaptar-se a la multiculturalitat. De fet qualsevol empresa que esta intentant globalitzar-se ho ha de fer. La multiculturalitat ha vingut per quedar-se durant una bona temporada.

S’ha acabat el que el consumidor – client  hagi d’adaptar-se al teu producte. Encara menys en un món en crisi, on cada pas enrrere costa molt recuperar-ho.

L’argument tradicional, o immobilista, es que tractar en diversos idiomes es molt car. Podria ser cert. Tan cert com que Google també ho ha adoptat i només fa recerques en anglès. Tan cert, com que el mòbils només parlen anglès. Que els teclats no tenen ñ. Que els kiwis només venen d’Australia. O que els fills només poden parlar una llengua…. O potser no.

  • Que ha portat a una empresa com Sanitas a rebutjar un client pel fet de no parlar l’idioma de la empresa?
  • Perquè quan empresa rebutja a un client si parla en anglès?
  • Sap l’impacte que te en xarxes socials?
  • Sap l’impacte que pot tenir al compte de resultats?
  • Sap que és la intel·ligència emocional?

Jo no tinc les respostes. Aquesta empresa sembla que tampoc. El que es segur es que ha quedat malament davant de la opinió pública i que un client potencial ha decidit que la seva assegurança privada la canvia a una altre companyia.

Enllaços relacionats:

Vilaweb.cat
La Vanguardia


Deixa un comentari

Empresa, incompetència i directius tòxics.

He descobert al blog “Gente de Recursos” un article amb la descripció d’alguns prototipus de directius tòxics, gent que valora la seva posició per sobre de qualsevol altre cosa, i que la reforça a base d’enfonsar a tota la resta.

Entre les interessants descripcions:

  • El inculto dominante
  • El tonto influyente
  • El mago cambiante
  • El capitán toxina y la pandilla basurilla
  • El Pirómano vestido de bombero

El que es realment difícil es sobreviure en una organització que disposa d’aquests directius. Estare atent a veure quines recomanacions fa al respecte.

http://editorialconecta.com


Deixa un comentari

Article:Empresa incompetent.

M’ha encantat l’article de  La Vanguardia – La Contra – Gabriel Ginebra (esp.) on parla d’una realitat que visc d’aprop… la empresa que promou la incompetència.
Presenta el llibre “El japonés que estrelló el tren para ganar tiempo” (Ed. Conecta)
Anteriorment ja havia escrit: “Gestión de incompetentes (cómo diagnosticarla y cómo tratarla, en empleados y jefes)

Estic d’acord del tot amb el que comenta i em quedo, especialment, amb aquests fragments:

Fragment
La experiència
…muchos supervisando y pocos trabajando…
 La empresa sufre megaloencefalia…
Un comité de Direcció de 13-15 persones i …
17 comitès de promoció d’activitats!!!!!
…Una cúpula de directivos que planifican y revisan demasiado lastra la empresa… Fins a 7 signatures i 3 comitès (format pels mateixos que han de signar) per a qualsevol millora
…Son muchos los comités de calidad que conozco en los que se habla de todo excepto de la calidad… Bàsicament de quin ha de ser el circuit d’autoritzacions més que del que s’ha de fer realment…
…Procedimientos de objetivos que no orientan; verificaciones inútiles;
programas de calidad que son papel mojado; cargos que sólo se “ejercen” nominalmente…
– Càrrecs que no tenen recursos per a ser executats
– Verificacions que ja no tenen sentit
– Procediments que no tenen recursos per a ser executats realment.
…personajes mediocres en su profesión pero pulidos en el arte del procedimiento…
… acaban dejando en un segundo lugar a las personas con más oficio o creatividad…
Nomes cal veure el organigrama de la empresa i la relació entre producció i gestió+control+auditoria+….
Fracasamos por pequeñas nimiedades:

  • por no saber escucharse
  •  no encajar una humillación,
  • faltas de agradecimiento,
  • no aprender el arte de la comprensión…

Per sort proporciona algunes pistes de com millorar-ho:

  • …recuperar sus microhabilidades, todo eso que no sale en los currículum: saber convencer, tener paciencia, contestar bien al teléfono…
  • …reducir sus objetivos, no exigirles más de lo que pueden dar…