Sac de Records

Records i memòries que cal transmetre a la següent generació.

foto bebé


Deixa un comentari

Paternitat amb humor

USA Flag German Flag Spain Flag
foto bebé
via Wikimedia Commons:
Elnaz6 (Own work) [CC-BY-SA-3.0]

Paternitat amb humor

Un dia em trobo al correu el següent missatge:
Mira-te'l, dura una mitja hora.
Es molt divertida i crec que t'interessaria pel teu blog

Vaig ignorar-ho per “dura mitja hora” i el vaig apartar a “coses a fer quan sigui ric i tingui molt temps lliure“, però se’m va quedar el tema de “divertida” a la memòria….. divertidadivertida…. m’anava venint de tant en tant. Ho haig de reconèixer: Tenia raó, i val la pena que els pares inverteixin 30 minuts en veure’l, si pot ser en parella.

I es que sóc dels que pensen que la paternitat es realment la fase més important de la vida, i que sense una mica d’humor es molt difícil superar-la.

 

El vídeo es de @Carles Capdevila una persona que des de llavors segueixo a Twitter @CarlesCapde i que es nota experiència amb els nens, i experiència en escriure i parlar (va dirigir el diari Ara)

Aquí us ho deixo: PATERNITAT CON HUMOR.

Anuncis


Deixa un comentari

Sexe? em sona…

Potser no es diu, per ser un canvi massa personal i sobtat, però fins allà on se, totes les parelles passen per una fase, cruament exposada per MareMassoca:

DIARI D'UNA MARE MASSOCA

Fa mesos us explicava que em sentia com un ficus. Un puny prominent que em deixava la vagina amb una bona cicatriu d’uns 20 punts (cinc amunt, cinc avall, perquè la llevadora va perdre el compte al dotzè), els alts nivells de prolactina en una lactància que encara dura, l’adaptació a la nova situació, la maternitat en general… no són bons amics del sexe en una parella.

Segur que cada cas és diferent, perquè hi entren en joc moltes coses. Però a tot això, cal sumar-hi en el nostre cas, un allunyament emocional i físic immens entre el meu company i jo que va iniciar-se de manera brutal a l’embaràs i que ha suposat tot un procés i molt d’esforç començar a reduir.

No entraré en el que ja us he explicat de moltes maneres. Però si que diré que a tot això que ja us he explicat de moltes…

View original post 878 more words


Deixa un comentari

ECHO DE MENOS.

Com va dir Schuster…”no hase falta desir mas”….

Un papá como Darth Vader...

Echo de menos los torneos de play hasta las tantas horas de la madrugada, echo de menos tener una play. Las noches de red bull con vodka en pub irlandeses arreglando el mundo, chistes de tetas y pollas,  consolarnos  los unos a los otros por esos mensajes no respondidos de aquella chica tan mona. Comidas grasientas en centros comerciales,  sobredosis de cafeína, comernos el mundo y luego…bebérnoslo.

Echo de menos las horas en el sofá estirado con mi mujer, sueños en el mismo barco, los  besos apasionados, el “aquí te pillo, aquí te mato”, noches de adolescentes sin serlo.  Conversaciones acabadas, comentar la jugada, miradas cómplices, dormir en mi cama.

Echo de menos tener tiempo para rascarme los huevos, para escribir de cualquier cosa que no sea de niños, acabar de leerme los libros llenos de polvo, ver las pelis aún precintadas, tener tiempo para perderlo, ir al cine…

View original post 195 more words


Deixa un comentari

SOY PADRE, PERO TAMBIÉN SOY PERSONA.

I es que la dificultat de la paternitat, no es únicament femenina!!!

(També ho deia fa dos dies MareMassoca aquí)

Un papá como Darth Vader...

Soy padre. ¿Pero sabéis una cosa? También soy persona. Es más, fui persona antes que padre.

Y tanto como padre, como persona, como cualquier hijo de vecino,  tengo mis sueños frustrados, mis sueños cumplidos, mis piques familiares y mis cafés tamaño Terremoto Earthquacke. Intento llegar a todo, y me quedo en el camino, pero también intento llegar a fin de mes, a acabar un partido de básquet sin pedir un tiempo muerto y a  llegar a tiempo a la cita con mis compis come-hamburguesas guarras que no entienden de porteo ni de colecho.

También quiero responder todos los mensajes de whats app de mis amigos, y a  todas  sus llamadas entrantes, pero también quiero responder a todos los “papás” de mis hijos, ya sea porque quieren más agua,  una tirita con poderes o jugar conmigo con los “ninos”.

Juego con mis hijos, juego a que soy un dinosaurio, un come-barrigas…

View original post 522 more words


Deixa un comentari

El massopare (part II)

Genial post!
Ser massopare també es complicat!

DIARI D'UNA MARE MASSOCA

Ja vaig explicar el concepte de massopare. Però clar… ha plogut molt des de llavors. Tots hem canviat. Tot ha canviat. De fet res no és igual. Ara en tinc una opinió actualitzada. Ara ni la mare ni el massopare ja no som una demo (no sé si encara s’utilitza aquest terme…). Ara ja som de veritat.

El massopare d’avui no pensa que s’ha d’encarregar i cosir les etiquetes a tota la roba per anar a la llar d’infants. Ni tan sols intenta planificar els àpats de la petita per al dia, i molt menys per a l’endemà… crec que pensa que pot passar sense menjar. El massopare no s’informa, no llegeix, i es fia del que tu li expliques sobre la seva pròpia filla. No prepara la roba per a l’endemà, i a l’endemà quan va a vestir-la, et pregunta on són els pantalons; i tu li respons:

View original post 363 more words


2 comentaris

El super-ultra-mega-hiper-pitjor pare del món…

Les personetes creatives

2c7357874a9592ff6f59431e6ba81748

Aquest post és un succés que no m’ha passat a mi…li ha passat a un amic…o és fictici…però a mi…no…

Hi havia una vegada un pare que quan va anar a buscar el seu fill un dia a l’autobús que el portava de l’escola a casa (quina casualitat, com el Martí), va obrir la seva bossa i la carpeta i va mirar, com cada dia si hi havia informació rellevant. I vet aquí que sí que n’hi havia. Hi havia un paper que deia que el dimecres vinent el nen, que no és el Martí, aniria al teatre…a Manresa…a les 9:30…i que no calia portar-lo al bus…que calia anar directe al Teatre. Que bé!! Al teatre!!!
Aquell pare, que tenia moltes coses al cap, s’ho hauria d’haver apuntat a la seva agenda, però no ho va fer (aquest pare pensa que hauria de tenir una app al mòbil que li…

View original post 429 more words


Deixa un comentari

Pare i parella alhora, impossible?

Nen jugant (imatge)

Els nens necessiten jugar
Image courtesy of Joymaster [GFDL or CC-BY-SA-3.0] via Wikimedia Commons

Ser pare i parella!!!

Des de que sóc pare la vida la gaudeixo d’una altre manera.
I no es que no enyori la vida anterior on tenia un ampli marge per fer el que volia, que si ho faig, sinó que ara valoro altres coses, potser perquè tampoc tinc alternativa.
Tot i que durant els primers anys de vida la mare pot sentir-se més pressionada (només cal llegir el divertit relat a Club de malas madres) també es cert que fan més pinya per ajudar-se entre elles: grups de lactància, webs, revistes, etc…

Així que quan he descobert (via Club de malas madres) el següent article m’ha caigut una llagrimeta d’emoció….

els pares tampoc estem sols!!!!

 

Enllaços relacionats: