Sac de Records

Records i memòries que cal transmetre a la següent generació.


Deixa un comentari

Zygmunt Bauman – Modernitat líquida

USA Flag Spain Flag German Flag

Zygmunt Bauman

Zygmunt Bauman

Zygmunt Bauman es un autor que ha parlat de la situació social actual i les contradiccions i angustia que la major part de la societat esta patint.

Així que, sobretot per a mi, mantinc aquest resum per a poder-ho consultar quan calgui.

Conceptes

3- Espai / temps

Basant-se en la publicitat de una nova urbanització que promet “seguretat” i “comunitat” reflexiona sobre la promesa, i comercialització, de seguretat davant l “estrany” de fora de la comunitat enlloc de la inclusió i socialització en espais públics.

Ciutats i civilització

Una ciutat, gran, per definició permet conèixer a desconeguts.
Desconeguts q no tenen història comuna prèvia i molt probablement no la tinguin després.
La interacció requereix de una habilitat “civilitat” que permeti interactuar als desconeguts, una màscara q aïlli mútuament i no faci carregar al altre amb els problemes propis.
Aquesta “màscara” no es una negació de la pròpia personalitat, sinó una eina de compromís amb la ciutat per tal de permetre i facilitar la interacció.
A canvi la ciutat ofereix l’espai públic per a facilitar aquesta interacció.
Però que passa a moltes ciutats avui dia?
Doncs que ofereixen un espai públic orientat a la desconnexió. O bé places dures, sense seients, ombres ni aixopluc, o bé grans centres comercials…. Per a consumir, no per a interaccionar amb desconeguts.
Els centres comercials, que no permeten entrada a rodamons, violents, etc…. És converteix en un lloc asèptic, on tothom va a consumir i poden divergir lleument, entre aquest i aquell restaurant, comerç o botiga però en res substancial. És un lloc per a iguals, segregat per poder adquisitiu,    i fora de les ciutats.

Però també hi han “no-espai”, aquella part  dels mapes carents de significat o que només són llocs de trànsit on no interaccionarem de cap de les maneres, zones “perilloses”, com a mínim per desconegudes. Per exemple, tots aquells carrers fora dels circuits turístics, o allunyats dels centres comercials. De fet no s’acostumen a senyalitzar ni indicar clarament, però sobretot s’exclouen dels mapes mentals de la gent.
Aquesta exclusió retroalimenta la por al desconegut i a la creació de comunitats aïllades, i a la dificultat per cercar un bé comú, molt més ampli

Nacionalisme – Patriotisme

A partir d’un anàlisi de la semàntica, i les minses diferències entre les 2 paraules (que jo invertiria) descriu uns trets comuns i la variabilitat major, menor o fins i tot nul.la, respecte a termes com:
tolerància al estrany
Assimilació o expulsió
Aïllament o expansió – agressió

La cohesió o unió del grup es pot fer de 2 maneres:

  • Patriotisme: Remarcant les diferències, fins a fer-les significatives.
  • República: Contrastant diferències, negociar, concessions i unió. òbviament comporta un esforç molt superior, però afegeix elements al grup.

Bauman planteja q aquest model republicà es l’únic adient al món líquid actual, i q de fet cal una forta de voluntat per a ser diferent en un món que tendeix a la uniformitat. La agrupació és utilitzada pels més pobres com a defensa davant la complexitat q no poden gestionar, mentre que els més rics poden desplaçar-se a qualsevol indret diferent sense obstacle.
Malgrat això la modernitat líquida fa que tendim inexorablement cap a guetos, de rics i pobres, on tot sigui homogeni, de la mateixa manera que és més atractiu quedar-se a una illa q sortir a navegar en un mar mogut.
Aquest aïllament s’expandeix fins a ser personal, l’única relació permanent es amb un mateix, tota la resta, amics, relacions, treball, pot canviar d’un dia per l’altre.
D’altre banda, l’Estat ha deixat de ser referent, en molts casos voluntàriament  o per voluntat dels seus dirigents diria jo, per passar a ser simplement un ent més, com les companyies privades. Aquestes han agafat tal poder que poden imposar el seu model als estats i coaccionar-los amb fugides de empreses i capitals fins a enfonsar la seva economia totalment i amb la intervenció militar si això no és suficient.

Modernitat i Sedentarisme

Des de la prehistòria fins a finals del XX, la dominació es feia per mitjà de la ocupació física del territori. El nòmada és eliminat pel sedentari, que  el considera un bàrbar primitiu i salvatge. Amb Modernitat Líquida ja no cal. La ocupació només comporta feina de gestió i responsabilitats. Qui domina és la velocitat i l’adaptació. Destruir i marxar. És passa a una guerra de desgast mentre les potències s’ho maneguen des de fora sense intervenir directament sobre el terreny, que es deixa a les “forces locals”.
Les potències tenen abast global i no es senten amb la necessitat de seguir cap norma local, considerada de àmbit inferior.

Aquesta violència té el doble objectiu de crear fronteres i cohesionar el element intern, amenaçant qualsevol sortida. Si l’element fundacional, que sempre ha de ser de sang: una batalla, un heroi, un màrtir, no existeix, llavors cal crear-lo o repetir-ho en el seu nom.
L’enemic exterior mai ha de desaparèixer i s’ha de convertir en una amenaça latent que permeti la justificació de mesures de cohesió.
Als casos extrems on el ritus iniciàtic es la mort i fins i tot el genocidi, els agents intenten per tots els mitjans que els assassinats tinguin testimonis que es veuen forçats a participar o ser exterminats. Això provoca que la comunitat es vegi forçada a mantenir-se o afrontar un càstig extern. La violència institucional o estatal, per contra, busca passar desapercebuda. L’altre característica significativa és que aquestes comunitats requereixen d’un enemic extern i aquest darrere de la barbàrie observada tendeix a respondre de igual manera, al final la comunitat expansiva sempre té disponible l’enemic exterior.

Amb aquestes comunitats es produeixen dues paradoxes, una elit nòmada i rica venç a la resistència sedentària i és recolzada per les pròpies poblacions sedentàries que veuen en aquesta globalització un equilibri a la incongruència de expulsar a immigrants, pobres o diferents de les seves comunitats.

Per últim, aquestes societats expansives i líquides encaixen molt bé en el model de “espectacle” on s’ofereix una causa comú temporal i impactant que deixin fora altres problemes i evitar aixi establir altres vincles duradors que trenquin l’aïllament.

Sociologia

El paper de la sociologia també ha canviat, de preocupar-se per la obediència, la rebel·lió i adaptació social, a passat a parlar de promoció de la llibertat, la consciència i la responsabilitat individual i preparar-nos per la elecció entre responsabilitat pròpia o refugi per no assumir-la.
L’anhel del refugi ha substituït la rebel·lió, al desaparèixer “l’enemic” a qui deposar, i mancats d’espai a la política tradicional, es busca en grups socials.
Les institucions són fetes per la societat i quan deixen de ser qüestionades, comença un procés de degradació, de la mateixa manera que quan davant la societat es pren la actitud de que no hi ha alternativa (NHA) deixa de haver col·laboració

Anuncis